Setmana cultural 2012
Deixa’t portar per la teva imaginació i per la teva capacitat de reflexió...
Fes una dissertació sobre el tema següent:
(En breu farem públic el tema)
BASES:
- S’hi poden presentar alumnes de batxillerat de l’INS Eugeni d’Ors.
- Extensió: Mínima 1 full DIN A4 a 1,5 espais de separació entre línies. Màxim 3 fulls.
- Cal lliurar 2 exemplars de l’escrit, signat amb pseudònim, en un sobre tancat, identificat amb el mateix pseudònim, s’hi indicarà el nom, cognoms i curs.
- Cal lliurar-lo al teu professor/a de Filosofia.
-Hi haurà un premi únic en forma de val de compra, que es farà públic durant l’acte de la diada de sant Jordi.
La dissertació filosòfica (segons Adela Cortina)
La dissertació és un text personal de l'estudiant en el qual aquest s'acura per exposar clarament un problema filosòfic i, en tant que sigui possible, resoldre'l.
1-Suposa un esforç de reflexió que exigeix perícia per a conduir i expressar el propi pensament.
2-Es tracta d'un acte filosòfic que requereix aprendre una tècnica, ja que és un gènere particular de composició escrita que segueix unes regles específiques a les quals convé ajustar-se.
3-La dissertació s'inscriu en una relació amb un destinatari i implica la voluntat de convèncer per mitjà de l'argumentació. Per tant aquesta tècnica filosòfica només és pensable com un diàleg basat en l'argumentació racional.
4-Amb ella es posa a prova l'esperit crític de qui l'elabora i la capacitat de plantejar i analitzar les nocions i problemes que un tema posa en joc.
5-En definitiva, es pretén construir una reflexió clara, rigorosa i coherent; no es tracta, en absolut, de reproduir una lliçó apresa.
El model de dissertació més estès consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
1 . INTRODUCCIÓ
Ha de ser precisa i no molt extensa (10 o 15 línies com a màxim). En ella es planteja el problema, se subratlla la seva importància i es desvetllen els seus pressupostos.
1- No convé avançar la conclusió a la qual es vol arribar.
2-Si el tema no està formulat en forma de pregunta, llavors és pertinent obrir una o diverses qüestions que mostrin el problema o problemes filosòfics continguts en el mateix. Per exemple si el tema és »Llibertat i alliberament», una de les preguntes que podríem fer, és: »La llibertat és sempre un alliberament?» Amb això, la reflexió s'enfoca de forma més diguesrecta.
3-És convenient que inclogui una enumeració dels passos a seguir.
II. DESENVOLUPAMENT
En aquesta part es desplega i plena de contingut l'esquema projectat.
Exigeix posar en joc els coneixements que es tenen sobre la matèria en qüestió, sense divagar cap a qüesions irrellevants.
Si el tema es presenta amb un text de l'obra concreta d'un autor, s'interpretarà dit fragment considerant el coneixement que es tingui del pensament de tal filòsof.
Cal tenir een compte que no existeix un pla universal vàlid per a tots els temes.
Són sempre possibles diversos tipus d'estratègies. No obstant això, certs assumptes demanden un determinat pla. Per exemple:
a) Quan el tema exigeix afirmar o negar una tesi com la següent: «Es pot dir que els éssers humans som lliures?», el pla pot començar exposant la tesi que es rebutja. Seguidament, els arguments de la mateixa; per a després refutar aquests arguments i passar a establir la tesi contrària, que és la qual es vol defensar. O bé, es pot començar exposant la tesi a defensar amb els seus respectius arguments, després, les objeccions contra aquesta tesi; i, finalment, la refutació d'aquestes objeccions.
b) Quan permet afirmar o negar una tesi, però també una postura intermitja: una síntesi, llavors es pot plantejar una estratègia dialèctica. Per exemple. davant la qüestió «Es pot dir que la cultura és la qual fa al ser humà?», la resposta pot defensar que «la cultura és la qual fa al ser humà» o que «l'ésser humà és el qual fa la cultura», però també ambdues alhora.
El pla dialèctic té tres parts: la primera, la presentació i defensa d'una tesi; la segona, exposició i el suport de l'antítesi; i tercera, la síntesi. Aquest procediment implica que la tesi i l'antítesi no són realment contradictòries, sinó que són compatibles.
c) Quan es tracta de l'anàlisi d'una noció o concepte, com per exemple: «Què és la veritat?», llavors el pla serà analític: primer la noció es descompondrà en els elements que la integren i es donarà la seva definició; segon, s'estudiaran aquells conceptes que es deriven immediatament d'ella; i tercer, es desenvoluparan els problemes que genera: les seves interpretacions. la seva importància i valor, etc.
d) Quan planteja la relació que existeix entre dues o més conceptes, per exemple:
«Opinió, creença i saber», convé fer en primer lloc l'anàlisi de cadascun dels conceptes, plantejant, després, la relació entre ells; i, després, exposar els arguments que defensen la relació proposada, aclarint si són conceptes que entren en contradicció, si es pressuposen, si es reduïxen uns a uns altres, etc.
III. CONCLUSIÓ
És l'espai on es tanca el tema resumint breument el desenvolupament i formulant la solució o destacant amb claredat les conseqüències que se segueixen del que s'ha dit.
1-Si hem plantejat preguntes en la introducció, serà el moment de donar-los resposta de manera clara i concisa.
2-Per altra banda. si no consideréssim tancat l'assumpte, convindria formular alguna nova pregunta que indiqués per on hauria de continuar la reflexió.
3-La conclusió pot incloure opinions personals, sempre que s'argumentin, i, també recursos literaris que impactin positivament en el lector.
ORIENTACIONS PER A ELABORAR UNA DISSERTACIÓ O REVISAR LA DISERTACIÓ QUE S'ESTÀ ELABORANT
Fer-se les següents preguntes pot donar pautes molt útils:
1.Es distingeixen les diferents parts de la disertació?
2.Ens va duent l'exposició ordenadament d'una idea a una altra?
3.Es treuen a la llum els pressupostos, les causes i les conseqüències de les idees o tesis?
4.Es distingeixen els punts de vista amb els quals s'està d'acord i amb els quals no?
5.Es donen raons per a justificar la tesi defensada?
6.Són correctes els arguments emprats? És a dir, no s'entra en contradicció ni es cometen incoherències al raonar?
7.Es formulen les definicions dels conceptes amb precisió i propietat?
8.S'utilitzen exemples i comparances que ajudin a aclarir el que es diu?
9.Es fan referències a pensadors o obres filosòfiques?
10.S'evita que les referències es converteixin en el tema principal, donant-los una extensió excessiva?
11.Es presenta una alternativa o vàries («solucions») al problema?
EXEMPLE:
Exemple Dissertaci Realitat
Publish at Scribd or explore others:
